Al sud dels Rasos de Peguera i orientats a migdia – això és, cap a la vall de la riera de Metge i la serra de Queralt – hi ha un parell d’esvelts caps de roca calcària fàcilment distingibles des de lluny i que, per la seva ubicació, ofereixen uns panoràmiques excepcionals: es tracta del Roc de l’Auró – o de l’Uró – i del Cogulló d’Estela; un xic més alt el primer, més estilitzat i isolat el segon, que amb els seus 1869 metres d’altitud forma part del repte dels 100 Cims de la FEEC.

En aquesta excursió assolirem aquests dos cims – cadascun amb la seva petita grimpada, senzilles i divertides ambdues però en tot cas evitables sense que això faci desmerèixer el conjunt de la ruta – des d’Espinalbet i passant pel popular santuari de Corbera, el que ens obligarà a enfrontar-nos a un desnivell important que guanyarem – i després perdrem –  ràpidament per corriols pedregosos i costeruts que avancen enmig de frondoses boscúries de pi negre. Al capdamunt, els interminables prats herbats i esquitxats de rocam calcari, plens de bestiar pasturant i on les vistes s’estiren de manera gairebé il·limitada, seran la merescuda recompensa al nostre esforç.