La serra de Queralt, que cau a plom sobre la ciutat de Berga i li atorga un teló de fons ben escenogràfic, marca el final de la plana de la Catalunya Central i l’inici dels abruptes relleus prepirinencs; és en aquest indret que s’aixeca el popularíssim santuari, des d’on les panoràmiques que s’obtenen són tan majestuoses que s’ha guanyat el sobrenom del Balcó de Catalunya. El camí que hi puja és una tradicional ruta de pelegrinatge, com bé ens recordaran els oratoris que anirem trobant mentre guanyem altitud de manera decidida a la vegada que se’ns amplien els horitzons; una ascensió no massa llarga però dura per moments i que, si ho preferiu així, us podeu estalviar tot pujant en cotxe i afegint-vos al grup al santuari.

Per completar la visió general d’aquest magnífic el recorrerem d’est a oest per la seva solana per, tot seguit, canviar de vessant i acostar-nos fins al llogarret d’Espinalbet, ubicat en un esplèndid racó als contraforts de la serra de la Figuerassa. Retornats a Queralt, ara per una ufanosa i ombrívola obaga, emprendrem el descens cap a Berga per la variant que ens permetrà atansar-nos a l’encimbellada ermita de Sant Pere de Madrona, digne punt i final a una ruta meravellosa.

Ruta llarga – Dades de la sortida