L’Alta Garrotxa constitueix una unitat geogràfica, geològica i paisatgística absolutament singular, caracteritzada per uns relleus calcaris eixuts i coberts gairebé sempre per un alzinar que arrela a la roca de manera inversemblant. És en aquest entorn que trobem la vall de Sadernes, una petita joia que ofereix a l’excursionista infinites possibilitats per descobrir el territori.

En aquesta ocasió ens acostarem a dos paratges d’allò més clàssics. D’una banda, Talaixà: un antic llogarret, avui pràcticament abandonat, que s’alça enlairat sobre la riera de Sant Aniol tot oferint unes panoràmiques absolutament delicioses. I, d’altra banda, Sant Aniol d’Aguja: una esglesiola romànica carregada d’història aigües amunt de la qual el riu, que més avall apareix del tot sec per la infiltració, forma els meravellosos racons del gorg Blau – accessible i amable – i, immediatament, del salt del Brull – recòndit i salvatge. Entre Talaixà i Sant Aniol transitarem per un camí dur, aeri i agosarat en alguns punts com al llegendari paratge del Salt de la Núvia; la tornada a Sadernes, en canvi, serà còmoda i fresca tot recorrent la riera que s’esmuny per entre les parets de roca calcària tot formant passos estrets i ben pintorescos.

Dades de la sortida

Sant Miquel de Solterra – popularment coneguda com a Sant Miquel de les Formigues – és el sostre de les Guilleries. Els seus 1202 metres d’altitud poden semblar molt modestos, però sobre el terreny un s’adona que es tracta d’una senyora muntanya: solitària, esquitxada de fonts i de pous de glaç i, sobretot, coberta d’uns boscos – de castanyers, faigs, roures… – frondosos i humits, més propis de majors cotes i latituds. Tot plegat són motius de sobres perquè Sant Miquel es trobi inclosa com a essencial en el catàleg dels 100 Cims de la FEEC.

En aquesta excursió, sortint des dels rodals de Sant Hilari Sacalm, farem una bona marrada abans de decidir-nos a guanyar altitud vers el cim per un bellíssim corriol bosquerol. La volta – que completarem de tornada per evitar trepitjar ni massa pista ni gaire asfalt – ens permetrà fer un tastet dels paisatges, gairebé sempre ombrívols i frescals, que amaguen les valls, profundes i obagues, per on s’escolen la riera d’Osor i el seu tributari el torrent de la font del Gavatx.

Dades de la sortida

Prop de Vidrà, el riu Ges davalla a trobar el congost entre les serres de Bellmunt i Curull, recorrent al seu pas paratges boscosos i ombrívols i formant el meravellós salt del Molí, un dels més emblemàtics de tot el país. A ponent, el blanc característic del santuari de la Mare de Déu de Bellmunt – la popular “ermita al cel suspesa” de Jacint Verdaguer – esdevé un far visible des de bona part de les comarques veïnes i ofereix a l’excursionista unes panoràmiques absolutament meravelloses.

La ruta comença a Vidrà i ràpidament baixa al fons de vall, creuant-la pel pont romànic de Salgueda i arribant al salt, que quan el riu baixa cabalós se sent de lluny: farà ja prou calor com per a una remullada? Tot seguit, els pintorescos racons de la Tosca de Degollats i les balmes de Borràs, seran l’avantsala a la pujada – prou còmoda – fins al santuari des d’on l’itinerari retorna a Vidrà per un camí còmode, ideal per caminar sense presses i gaudint del paisatge, que transita pel llegendari coll d’Hi-era-de-massa i que permet veure de prop la monumental masia del Coll.

Dades de la sortida