On es troben l’altiplà del Moianès i la plana del Vallès, al bell mig de les cingleres del Bertí, s’amaga la dolça i tranquil·la vall de Riells del Fai; el riu Tenes s’hi escola – i nosaltres ho farem amb ell –  després de precipitar-se des de Sant Miquel del Fai i forma un seguit de gorgues de gran bellesa, a l’ombra d’un fantàstic bosc de ribera i entre balmes i roques de formes inversemblants, que ens deixaran bocabadats.

Durant l’excursió, i un cop abandonem el riu, li guanyarem per dues vegades la partida a unes parets de gres i pedra calcària aparentment infranquejables: la primera, de pujada i després de recórrer el rocam vermell de les costes d’en Batlles, per un corriol mig perdut que remunta agosarat fins a la casa de l’Ullar; la segona, de baixada i havent gaudit durant una bona estona dels paisatges vallesans a vista d’ocell, des del pintoresc parc Usart per un sender vertiginós que transita al caire mateix de l’abisme.